Reporters Qruli

Revista digital. INS Pla de l'Estany – Banyoles

Entrevista a la Anna

~La vellesa dels anys ens permet veure la bellesa de l’experiència~

1-En quin moment vas prendre la decisió de dedicar-te a la teràpia ocupacional?

Quan jo estava estudiant batxillerat les situacions eren diferents, encara podies decidir  cap on encarar el teu futur. Les opcions que tenia present en aquells moments eren de  professora de música, fisioterapeuta o logopeda. Però en aquells temps la teràpia ocupacional es presentava com una carrera innovadora i enfocada especialment en les discapacitats, i això em va agradar.

2-Quan vas començar aquesta carrera, vas pensar que seria fàcil o difícil? Per què la vas triar?

Fàcil o difícil, la veritat és que jo desconeixia totalment el que em trobaria en aquesta carrera. Hi havia coses que per mi eren fàcils o més que fàcils, que m’hi sentia molt realitzada. La part difícil va ser  la part mèdica, sobretot la part de medicina interna. També en cinesiologia, estudiar totes les articulacions dels músculs, els efectes que tenen sobre cadamoviment.

3-Que és el que et motiva d’aquesta professió?

Em motiva sobretot que, a part de ser una professió, també és una forma de pensar, una filosofia. La professió t’ensenya a veure més enllà dellímits naturals que veu tothom. Si vas pel carrer i trobes algú amb cadira de rodes, només perceps el que no pot fer.  Per a mi és un repte no veure-ho així, procurar canviar aquesta limitació.

4-Com és la teva experiència dins la residència?

En aquesta residència la meva experiència es focalitza en les motivacions i els interessos dels residents i les històries de vida. Busco activitats o exercicis que els  facin reviure experiències, hobbies o interessos. Per tant, procuro fer que aquest final de la seva vida o aquesta etapa sigui vivint les situacions més agradables que puguin tenir  i més familiars. A més a més tinc l’oportunitat molts cops d’adaptar-me a situacions en què una persona no un bon moviment de mà, faig una adaptació perquè pugui menjar sol…

5-A part de dedicar-te a la teràpia ocupacional, quina altra feina t’agradaria?

A part de ser terapeuta ocupacional també sóc quimioterapeuta. Vaig fer aquest grau de teràpia amb cavalls i em  va agradar molt. M’atrau ell tema de la fisioteràpia, això de treballar el cos i les seves malalties articulars. També la psicologia, aprofundir una mica més l’àmbit neurològic i el funcionament del nostre cervell.

6- Com és que tens una gran creativitat i estima per la natura? Tens pensat fer algun viatge?

De ben petita sempre he estat a la muntanya, sempre m’han agradat molt els animals. Sempre m’han dit que tinc un cert “filing” especial amb els animals. Quan estic a l’aire lliure és quan estic més viva, més creativa perquè també no deixa de ser una inspiració la natura, no deixa de ser una creació i és d’on puc aprendre moltes coses per crear-ne d’altres.No deixo de pensar en viatges, la veritat ja fa temps tinc ganes de veure el nord d’Espanya, el País Basc, Galícia, Astúries…

7-En algun moment has volgut deixar-ho quan no has sabut reaccionar davant un conflicte amb la gent gran?

Si molts cops he volgut deixar-ho però és bastant complicat. Penso que les feines que són per cuidar persones no es valoren suficientment. Si et decideixes tenir aquest tipus de professió, has de tenir una actitud i una personalitat donada als altres. Les condicions d’aquestes feines són molt precàries i se sap que aquestes persones mai deixaran la seva feina fàcilment. Ets una mica esclau emocional i hi ha moltes situacions que poden superar-te, et pots veure realment desbordat. Has de fer una separació personal perquè t’estàs implicant en una professió.

8-Has conegut algun avi amb una història impactant?

La veritat, és difícil ara mateix pensar-ho. Fa molt de temps que treballo amb els avis. És difícil decidir-se, però en general hi ha persones grans que estan en perfecta condició física i psicològica, però que no poden fer-se càrrec de la seva parella. Llavors a poc a poc aquesta persona va  deixant de ser qui era.

9-Creus que la gent d’ara dedica prou temps a estar amb ells?

Penso que no perquè la veritat és que és una situació difícil, vivim un ritme de vida complicat. De vegades tenir temps pels nostres és una lluita. Els avis necessiten tenir una persona a prop i sovint tenen una sensació de solitud. Veuen que han dedicat tota la seva vida als altres i aquests no poden estar per ells. Moltes famílies estan lluitant per guanyar els diners suficients per pagar i mantenir-los en una residència perquè no els poden tenir a casa.

10-Tens alguna anècdota dins la residència?

Si, en especial en aquesta. Hi ha una senyora gran, la Montse, és amb la qual jo m’he sentit més identificada amb algunes coses, penso que quan sigui gran serè igual que ella, que tindre la mateixa personalitat. És una senyora feliç cantant pels passadissos, si et veu estirada a terra seu al teu costat en el terra i et dirà quina bogeria que estem fent.

11-Quan s’ha mort algú a qui tenies una certa estima, com t’has sentit?

La veritat és dolorós com a professional perquè tenies un projecte amb aquella persona. Pel meu punt de vista aquesta professió no es valora suficient, els riscos que estem involucrats no són físics, però sí que ens podem fer mal emocionalment.

12-Alguna vegada t’ha fet gràcia algun gest que hagi fet la gent gran?

Si, sobretot amb els caramels perquè et sents com un dofí o un pingüí que fas una cosa ben feta. De tant en tant algun avi et diu: “Nena vine, vine ho has fet molt bé!!” I et dóna un caramel.

13-Quan et poses en el seu lloc com et sents?

La veritat és que personalment jo tinc molta sensibilitat. M’arrisco a fer-me mal o també beneficiar-me d’un goig intens. Quan descobreixo la situació en la qual està vivint aquella persona que no  és capaç de poder sentir-se bé amb ell mateix, com a professional procuro sempre buscar l’alternativa. Sovint estan molt desanimats veient la situació en qué es troben.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 10 Juny 2016 by in Entrevistes, General.
%d bloggers like this: