Reporters Qruli

Revista digital. INS Pla de l'Estany – Banyoles

Entrevista d’Handbol a en Gerard Espígol

Bona tarda Gerard.

Bona tarda.

Avui estem aquí per fer-te una petita entrevista sobre el teu recorregut com a jugador i entrenador d’handbol.

Primer de tot ens agradaria que ens parlessis de l’handbol en general, com el vas conèixer i com et vas iniciar.

L’handbol va ser un esport que vaig començar a practicar a partir dels sis o set anys. Com la majoria dels nens, vaig provar una mica tots els esports: futbol, bàsquet, etc.

El meu pare havia sigut porter, sempre havia jugat a l’handbol i al final vaig decidir tirar per aquest camí. Vaig trobar aquest esport molt noble i complet, hi fas servir el tren superior i el tren inferior del cos i és molt divertit. I això va ser el que finalment em va fer decidir per jugar a handbol.

Tenies algun ídol al començament?

Sí, quan comences sempre et fan gràcia els jugadors que veus per la tele, sobretot en el meu cas els jugadors del Barça. Potser el meu ídol va ser l’Enric Massip i Borràs del Barça.

I ara continua sent el mateix? O un altre?

Bé, després amb els anys de jugar contra l’Enric Massip i Borràs, de veure la pista i de ser rivals, em va impressionar molt un jugar rus que es deia Mikhail Yakimovich del Teca.

Què és el que et motiva més d’aquest esport?

El que em motiva més és que és un esport molt complet i molt noble on hi ha contacte, moltes lluites, moltes disputes, molta velocitat i sobretot és un esport que ens respectem molt uns als altres.

En un partit d’handbol pots veure accions ràpides, gols, etc. És un esport molt dinàmic i, sobretot, molt complet físicament.

Què t’aporta aquest esport?

Aquest esport m’ha aportat moltíssim i li dec moltíssim, per això ara m’he posat a entrenar.

Amb setze anys me’n vaig anar de casa a jugar a fora i he estat uns disset o divuit anys fora jugant. M’ha aportat un estil de vida, m’ha permès conèixer llocs, m’ha permès viure en ciutats diverses i conèixer gent increïble. Ha estat una experiència personal immensa. Poder viure del que t’agrada em fa sentir un privilegiat, o sigui que li dec molt a l’handbol.

Quantes hores hi dediques diàriament?

Ara unes deu o dotze a la setmana entre entrenaments i preparació de partits, però abans, quan era jugador, unes cinc o sis hores diàries.

Fins a quina edat et veus jugant a handbol?

Jo continuo entrenant, però ja fa un any i mig que vaig deixar de jugar. Ara faig d’entrenador al primer equip del Banyoles i alguna vegada, quan em deixen els meus jugadors, entreno amb ells. Vulguis o no sempre et queda aquest esperit de continuar competint i entrenant, i si els pots ajudar en qualsevol cosa, fins que el cos aguanti.

Quins altres esports has practicat o practiques?

Quan era jove, els vaig provar quasi tots: pàdel, tennis, futbol, bàsquet…

Crec que s’ha d’animar els pares que els seus fills en practiquin i que es decideixin pel que més els agradi.  

Ens agradaria fer-te unes quantes preguntes com a entrenador de l’handbol.

Quant temps fa que ets entrenador?

Vaig tenir la sort que, tan bon punt vaig deixar de jugar, vaig anar a treure’m el títol d’entrenador nacional l’estiu de després. Vaig empalmar una cosa amb l’altra. Aquesta és la meva segona temporada com a entrenador del primer equip del Banyoles.

Què és el que t’agrada més de ser entrenador?

El que m’agrada més de ser entrenador és intentar transmetre tot el que he après aquests anys com a jugador. Aprendre de tots els entrenadors que he tingut en el passat, de les coses bones i dolentes, i intentar ensenyar-ho i aplicar-ho en els jugadors que tinc.

És veritat que també estic aprenent molt d’ells. És una cosa recíproca ja que sóc nou en aquest món. Cada dia aprenc coses noves: com gestionar un grup amb tanta gent, tenir-los a tots motivats, contents…

Quins consells donaries a algú que es volgués iniciar en aquest esport?

Quan ets petit, has de provar tots els esports que et cridin l’atenció. A partir d’aquí, t’has de decidir pel que més t’ompli.

En el meu cas, el meu pare el practicava, se’m donava bé i de seguida em va agradar. Crec que l’handbol es defensa per ell mateix. Espero que la gent s’animi a provar-ho i després veurà que enganxa.

De petit t’imaginaves que arribaries a ser entrenador d’handbol?

Bé, jo crec que ha estat un procés. De petit, el que no em podia imaginar és que hagués pogut fer una carrera i viure de l’handbol. Això sí que no m’ho hagués pogut imaginar.

Després, ser entrenador ha sigut una conseqüència de tants anys de jugar. He quedat vinculat a aquest esport.


Molt bé, moltes gràcies Gerard i esperem que t’hagi agradat l’entrevista!

 

Tània Quer i Alba Plana

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 4 Abril 2016 by in Entrevistes, General.
%d bloggers like this: