Reporters Qruli

Revista digital. INS Pla de l'Estany – Banyoles

Una experiència a Argentina

L’Aïda Jordà és una noia de Banyoles que, per diferents raons, va anar a viure a Argentina ara fa gairebé deu mesos. Ella, amb vint-i-cinc anys, està vivint una experiència que potser a alguns de vosaltres els agradaria viure.

Per això volem fer visible la seva història…

 

Quins motius et van dur a anar a viure a Argentina? Haguessis anat a algun altre país sinó?

L’amor. És el principal motiu que em va moure a venir a viure aquí, sinó mai m’hagués pensat venir a viure a Argentina. En aquell moment el meu únic motor va ser l’amor, si no hagués tingut això, no hauria vingut a viure aquí.

I sí, segurament hauria anat a algun altre lloc, tot i que no sé ni quan ni on. Realment no ho sé però sempre m’havien tirat llocs com Anglaterra, bàsicament per l’idioma. Tot i així no crec que hagués fet el pas. Em faltava el més important i ara mateix ho tinc, aquí.

 

Ha estat difícil fer el canvi? I la diferència d’horari pel que fa al jetlag?

Pel que fa al jetlag, la primera vegada que vaig venir, la veritat és que no. Potser és perquè vaig venir només quatre dies i abans d’adonar-me’n ja tornava a ser a Banyoles, va ser molt ràpid.

I les altres vegades tampoc; suposo que és perquè quan arribava aquí era al matí, no la matinada com sol passar, llavors podria més o menys enganxar amb l’endemà. Tant en el cas d’arribar a Argentina, com arribant a Catalunya.

(Em sento com un polític.)

Adaptar-me ha estat més difícil. La cultura és molt diferent de la que estava acostumada; també la llengua, ja que tot i ser espanyol, és un castellà molt diferent del d’Espanya.

Crec que, de no tenir el suport de l’Índigo (marit), hagués tornat. Perquè realment he trobat a faltar moltíssimes coses: l’idioma, la cultura, la família, la feina regular, la natura… Em sembla que veuré una muntanya o un riu i em posaré a plorar… Realment són coses que encara que no ho sembli, s’enyoren.

 

Que és el que més t’ha costat?

La ciutat en si. Aquí les ciutats són molt diferents del que considerem allà una ciutat gran, com Barcelona. Abans no suportava Barcelona i ara mateix crec que hi aniria només per passejar. Pel que fa la cultura, aquí la gent és menys cuidada i el fet que hi hagi molta més gent es nota. En general és com si els importés molt poc el que tenen al seu voltant. No és com Banyoles, és molt més gran i les coses canvien moltíssim contínuament, sobretot depenent de la zona.

Una altra cosa són les distàncies, ja que tot està molt lluny entre si. Pots fer dues, tres o quatre hores en cotxe o autobús i continues estant dins de la capital. Per anar a la platja s’han de fer unes sis hores de viatge i encara estàs dins del districte de Buenos Aires. Estàvem acostumats a fer mitja hora per estar a muntanya o mitja més i estar a la platja, i això és un canvi molt gran en la percepció del temps.

 

A què et referies dient que la diferència d’idioma és més notable del que sembla?

Hi ha moltíssimes paraules que canvien, a part del boludo i pelotudo que és el més conegut. Hi ha verbs nous com: matear, que és el fet de prendre mate; vanar, que és robar; zafar, que és quan una cosa es deixa lliure… Paraules que canvien com per exemple: un llaç, és un moñito; una camiseta, és una remera; els mitjons, són socatines; el banyador, és una malla… Llavors això pot canviar moltes coses.

Amb el menjar passen coses semblants, com per exemple un albercoc no és un melocotón, sinó un durazno.

I si no ets d’aquí, et poden dir una frase i de quinze paraules n’entens tres, per increïble que sembli. I si parlen molt de pressa i a més a més és un grup, et perds totalment.

 

Es evident que trobes a faltar la família i els amics però, com trobes temps per dedicar-los?

A través d’Skype, per missatges de Facebook o així. És bastant difícil algunes vegades entre el canvi d’horari, que moltes de les coses que es poden explicar són del dia a dia, que no són res concret… No trucaré per dir “m’ha caigut una pera i m’he fet un fart de riure”, per exemple. Llavors hi ha moltes coses que les explicaries en el moment i quan trobes l’estona per parlar amb la família simplement ja ha passat.

D’alguna manera un vol parlar i seguir com sempre, però és difícil. Al principi, sobretot, m’enyorava moltíssim. I quan deixàvem de parlar costava, volia que sempre em veiessin bé. Al final el millor és mostrar-se tal com estàs en aquell instant.

 

Què hi fas allà, a què et dediques? Hi ha més oportunitats de feina?

Aquí el que he estat fent fins ara són classes d’anglès, classes de català (sorprenentment) i de dansa. També he fet bastants tallers, però classes regulars no tantes. Amb l’Índigo hem estat organitzant trobades amb tot tipus d’artistes: plàstics, músics… Aquest projecte l’hem anomenat JammArte al Arte i ens ha portat molta feina durant un temps. Ara ho tenim una mica més parat. D’altra banda he estat fent rastes.

Crec que en els dos llocs hi ha oportunitats, el que passa és que són diferents maneres de viure. Per exemple, a Banyoles necessites tenir moltíssima constància i amb dues o tres classes al mes no arribes ni a final de setmana. Aquí, si t’organitzes mínimament, amb tres o quatre classes a la setmana pots passar el mes. Llavors crec que la vida aquí és una mica més senzilla en aquest sentit, però en molts d’altres, no. Si que es veritat que hi ha competència perquè estem a capital, però Argentina és tan gran que si surto de Buenos Aires, no hi ha ni professores del que faig.

 

Has notat el canvi de govern que hi ha hagut fa poc? Què et sembla?

Sí, s’ha notat i molt, negativament, apujant el preu de les coses. El govern d’Argentina, pel que jo havia estat vivint aquí, era molt volàtil. Per exemple, un quilo de cebes estava a 18 pesos i l’endemà a 26, o la pastanaga a 8 pesos i al cap de tres dies a 24 pesos. Llavors els preus canviaven dia a dia i el canvi de govern amb en Macri ha fet que pugessin moltíssim les factures de la llum, l’aigua, gas… i els lloguers. I tot això sense apujar els sous. També sembla que volen posar moltes traves en l’àmbit cultural.

Podríem dir que hi ha hagut una devaluació molt gran, fent que aquest canvi no sigui del tot positiu. A part, al ser un govern de dretes, el que vol fer és tenir un fort lligam amb Estats Units i passar de tot Sud Amèrica.

 

Culturalment creus que entre Catalunya i Argentina hi ha moltes diferències?

Hi ha un abisme, no té res a veure. Jo crec que un argentí si va a Catalunya es pot adaptar més o menys bé, perquè tot és estructurat i organitzat. Però quan es va a Argentina, crec que és tant el desordre que hi veus en general, no només per la brossa o els tractes entre persones, sinó també pels robatoris que pots arribar a veure davant dels teus ulls. No sé si realment t’hi acostumes.

 

Tens pensat tornar? Si és així, quan?

La veritat és que no en tenim ni idea, és una conversa constant. Hi ha molts pros i molts contres, tant d’una cosa com de l’altra. A dia d’avui no ho sabem.

Sé que vindrem a Catalunya i la nostra intenció és obrir totes les portes possibles perquè quan vulguem venir puguem fer-ho. Però crec que ara com ara viurem a Argentina bàsicament perquè hi ha moltes facilitats. L’ensenyament universitari és gratuït i això ens tira moltíssim. També tenim l’oportunitat de construir una casa.

Per altra banda tot el que és la cultura catalana, l’organització, la netedat, la gent, la família… és el que més ens atrau. La meva sensació és que viurem a Argentina un temps però que acabarem vivint a Catalunya. No en un mes ni en dos ni en tres, estic parlant d’un temps.

Crec que passi el que passi, Catalunya sempre serà la nostra primera casa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 18 Març 2016 by in Entrevistes, General.
%d bloggers like this: