Reporters Qruli

Revista digital. INS Pla de l'Estany – Banyoles

Adéu tensió, hola pensió!

“37 anys d’ensenyament, 37 anys de saviesa, 37 anys de felicitat, 37 anys de passió, 37 anys d’entrega, 37 anys de creixement personal. ”

IMG_8391Que bonic és compartir els coneixements que un ha adquirit al llarg de la vida. I res millor que aplicar-ho a l’ensenyament. Un any més ens acomiadem de persones especials que han aportat una virtut a les nostres vides. No només coneixements per la nostra formació, sinó també per les nostres vides. Hem après, hem ensenyat, hem viscut, hem rigut, hem plorat, hem caigut i ens hem aixecat. Ara a alguns, com la nostra estimada Montse, els toca començar un nou capítol de la seva història. Aquest capítol però, a diferència dels altres, el començarem junts, recordant tots els altres que hem deixat enrere. Serà difícil, però amb perseverança i treball en equip ens en sortirem.

Per què vas decidir estudiar filologia anglesa? Què et va dur a fer-ho?

Una elecció com aquesta no va estar gens fàcil i molt menys en aquella època. Dirigida per un professor que vaig tenir al COU, vaig decidir decantar-me per la filologia anglesa.

Creus que vas fer una bona elecció?

M’haguera agradat estudiar periodisme però en aquella època encara no estava contemplat com a carrera. Em va agradar estudiar filologia anglesa perquè em va obrir moltes portes que en aquella època estaven bastant tancades. El fet d’anar a Anglaterra amb 17 anys va ser una gran experiència. L’elecció ha estat bona i el resultat és que he exercit durant 37 anys la meva professió amb satisfacció.

Com veus l’ensenyament de les llengües estrangeres en el nostre sistema educatiu? Coneixes els mètodes d’altres països?

Des del meu punt de vista crec que podria ser millorable. La primera condició per poder aprendre bé una llengua estrangera és tenir una ràtio adequada. Aquí la tripliquem i això s’hauria de millorar. L’esforç dels professors no sempre ho pot compensar. Comparant-ho d’alguna manera amb els altres països, el nostre sistema educatiu no funciona. Molta gent intenta ensenyar una llengua sense tenir-ne els coneixements. També és cert que estem a molts anys llum dels països amb els quals ens podríem emmirallar, tot i que estem avançant gràcies a les noves tecnologies.

Què opines dels canvis que has viscut del sistema educatiu?

En alguns aspectes s’ha anat bastant a pitjor. Un exemple n’és que abans estava separat batxillerat i formació professional. La formació professional era millorable perquè hi havia moltes matèries. Tot i així, els alumnes amb setze anys sortien ja preparats per al món laboral i els que feien batxillerat per anar a fer una carrera universitària tenien molt bons coneixements. El fet d’introduir l’ESO i posar junts a tothom en el mateix sac, va perjudicar molt l’ensenyament. A més a més no s’hi varen destinar prou recursos. Uns tenen capacitat per coses que potser d’altres no tenen. Voler que tothom arribi al mateix nivell per poder tenir un graduat, combinat amb els pocs recursos, crea un perjudici per tothom. Hi ha alumnes que tenen capacitat per fer coses manuals i en canvi dificultats d’aprenentatge, que només haurien de fer matèries generals com comprensió, expressió i càlcul. La base de tot. De fet això és el que es treballava fa 150 anys a Anglaterra, englobant-ho tot. És molt trist que això s’hagi perdut.

Un aspecte positiu és que s’han incorporat nens amb dificultats especials a l’escola. Això és molt important perquè també formen part de la societat. No s’ha d’apartar ningú per la seva condició, però sempre que s’hi dediquin els recursos adequats. Potser aquests són dels canvis més significatius que jo he viscut i pels quals penso que l’ESO és molt millorable.

El temps que has estat en aquest institut, com l’has viscut? On estaves abans?

Primer de tot vaig estar al Brugulat, després a Girona i finalment vaig agafar la plaça definitiva en aquest institut, el Pla de l’Estany. Els millors anys per  mi van ser al començament d’aquest centre, creant aquest institut. Estàvem tots molt entregats pel projecte i amb moltes ganes de tirar-lo endavant. Els professors d’aleshores teníem molta il·lusió.

Tens alguna anècdota  que recordis? Què és el que més t’ha marcat?

Fa uns anys, al principi de l’ESO, es feia una matèria anomenada cultura anglosaxona, on s’explicava una mica d’història. Jo els vaig explicar com els romans van arribar a Anglaterra, fins  gairebé Escòcia, i van conquerir York, una ciutat que encara ara conserva molts vestigis romans. Llavors, en voler-ho preguntar en un examen, una alumna em va contestar que “els romans van anar a Nova York i van inventar l’hamburguesa”. Altres anècdotes més especials podrien ser dels viatges que hem fet amb els alumnes. Potser és això el que més recordo.

Què has rebut per part dels alumnes i professors?

Per part dels alumnes he rebut molt. Sentir-me a gust amb ells, tot i tenir èpoques de crisi amb grups nombrosos o difícils de treballar-hi. Ells m’han fet sentir jove, útil…, persona. I per part dels professors, m’he sentit molt recolzada en els moments difícils, ajudant-me en molts casos.

Creus que és veritat que els professors també aprenen dels alumnes?

Si ets receptiu i veus que hi ha una intercomunicació amb l’alumne, pots aprendre. Si t’adones que aquella persona et demana una cosa concreta, tu la hi pots aportar des del teu aspecte de professor. Crec que hi pot haver un feedback tant en l’àmbit del coneixement, com de persona.

Què és el que trobaràs a faltar?

Els alumnes, perquè el fet d’estar amb gent jove et fa sentir jove. És clar que ells sempre tenen la mateixa edat i en canvi tu cada any vas sumant.

Quin missatge final donaries als teus alumnes?

Els diria una frase molt típica de l’Einstein: “que no considerin l’estudi com una obligació sinó com una oportunitat de penetrar al meravellós món del coneixement, això els farà lliures”. Perquè ningú podrà decidir per ells, tindran les seves idees i el seu camí. I afegeixo una altra frase que va dir en Mandela: “sóc l’amo del meu destí, sóc el capità de la meva ànima”. La primera més lligada al coneixement i l’altra més a la persona. Perquè sigui el que sigui el que passi, tu saps qui ets com a persona i què has de decidir. Una persona amb coneixement té molt més a guanyar, ja que hi ha moltes persones que no hi tenen accés.  Aprofiteu-ho que aquí se us ofereix tot!

Kuje Ceesay

Ione Jordà

Aiseta Kebbeh

Alba Plana

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 18 Desembre 2015 by in Entrevistes, General, Institut.
%d bloggers like this: