Reporters Qruli

Revista digital. INS Pla de l'Estany – Banyoles

Què en sabem de la dislèxia?

La dislèxia és també coneguda com a dificultat específica per a la lectura. És un trastorn que comporta que un nen amb intel·ligència, motivació i escolarització normals  no pugui aprendre a llegir fluïdament. És el trastorn d’aprenentatge més freqüent, ja que hi ha entre un 5 i un 15% de la població que el pateix. Així, és molt probable que en una classe de vint-i-cinc alumnes almenys un pateixi aquest trastorn.

 

La causa exacta no es coneix, però el que se sap és que té una base genètica, és a dir, que moltes vegades hi ha més d’una persona amb aquest trastorn en una família.

Una persona amb dislèxia li costa més llegir, ho fa de manera més lenta, amb pauses i rectificacions, canvia lletres de lloc, gira les síl·labes, i fins i tot pot girar paraules.

 

Alguns científics al segle XIX van escriure sobre persones intel·ligents que, tot i tenir una gran capacitat per a la llengua oral, tenien gran dificultat per la llengua escrita.

En aquella època s’anomenava ceguesa verbal, de manera que durant molt de temps es creia que era un problema de la vista. No va ser fins més tard que es va saber que era un problema en les funcions cerebrals del llenguatge.

 

Tot seguit us mostrem una entrevista a Lídia Blazquez, psicopedagoga, per ampliar el tema de què tractem.

 

–  És molt freqüent que hi hagi alumnes amb dislèxia a l’institut? Sabries dir-me quants n’hi ha?

No, no és molt freqüent. Actualment hi ha 3 alumnes diagnosticats amb dislèxia al nostre  institut.

 

Com reaccionen els nens quan saben que pateixen aquest trastorn? I els pares?

Nosaltres hem observat dues maneres diferents de reaccionar. Hi ha alumnes que, quan els diagnostiquen la dislèxia, s’hi acomoden de manera que quan no treballen es justifiquen amb aquest diagnòstic. D’altres, en canvi, saben el que representa i les dificultats en què es troben i intenten invertir més temps i esforç en les tasques del dia a dia.

Amb els pares també ens trobem en les mateixes respostes. Hi ha pares que quan li han donat el diagnòstic es relaxen i  poden arribar a  justificar el comportament del seu fill. D’altres, també es relaxen però intenten entendre la situació i fan un treball conjunt amb el fill per tal ho visqui de la millor manera possible.

-Quines ajudes s’ofereixen des de l’institut?

Actualment,  el professorat que treballa amb els alumnes diagnosticats amb dislèxia, ho sap i en funció de les necessitats de cada cas, es valora quines metodologies cal aplicar. Per exemple, hi ha alumnes que no copien els enunciats,  o que se’ls evita la lectura pública,  o se’ls permet l´ús de l’ordinador i del corrector ortogràfic. És molt habitual oferir més temps d’execució en les tasques que es proposen, sobretot en els exàmens.

 

-Com ajudes els alumnes amb aquest trastorn?

Nosaltres no fem mai cap diagnòstic. Quan ens arriba aquesta informació, l’alumne ja ho sap i ja ho han treballat amb altres professionals. El que fem, és una atenció individualitzada, que entengui el que li passa i normalitzar la situació al màxim possible. Es donen petites pautes que l’alumne ha d’anar complint per anar millorant.

Clàudia Castro

Advertisements

One comment on “Què en sabem de la dislèxia?

  1. Montse Felip
    3 febrer 2015

    Un article molt interesant, ara se més sobre la dislèxia. I ara se quantes persones hi ha a l’institut amb dislèxia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 10 Desembre 2014 by in General, Opinió and tagged .
%d bloggers like this: