Reporters Qruli

Revista digital. INS Pla de l'Estany – Banyoles

Entrevistem a Oriol Nierga

Tinc 22 anys.Vaig néixer a Banyoles. Vaig estudiar a l’Institut Pla de L’estany. Estudio periodisme. Faré un postgrau de política. M’encanta llegir, escoltar la ràdio i  aprendre noves coses.

Que no volies fer periodisme?

Quan feia 3er d’ESO, encara no tenia clar què estudiaria, m’agradava molt la història, les  llengües, entre d’altres coses. Em van preguntar si m’agradaria fer periodisme i m’hi vaig negar rotundament. Em vaig decantar per fer el batxillerat social i més endavant vaig decidir estudiar periodisme, escoltant les retransmissions d’en Puyal, que m’agradaven molt, i també quan anava a l’institut em vaig apuntar a fer el 3×1, una  revista  que feien conjuntament els 3 instituts.

Com és la carrera de periodisme?

Quan comences la carrera veus altres portes que no t’havies plantejat i, allà, pots canviar completament la teva visió de futur. La carrera fa que t’augmenti la curiositat per les coses, tant les bones com les dolentes. Fa que llegeixis i escoltis més, que miris la televisió…  És una carrera que agrada molt si t’atrau el periodisme i que té moltes possibilitats. Si la vols fer per ser famós, és complicat però hi ha moltes persones que arriben a ser realment bons. Hi ha assignatures que les trobo completament evitables. Actualment és una professió que costa trobar feina i s’ha de treballar molt fort.

És car anar a la universitat?

A la universitat pagues en funció del material que necessites. Segurament per això, les assignatures que tenen un cost més alt (per exemple televisió), es fan més per sobre.

A la universitat es paguen uns 2.300 euros de matricula a la pública, a les concertades val uns 4.000 o 6.000 i a les privades uns 10.000 a l’any. Les privades les utilitza la gent que no ha pogut anar a la pública. Per la meva experiència us recomano que aneu a la pública.

Per què vols estudiar un postgrau de Política un país nòrdic?

Crec que fent aquest postgrau podré canviar i adquirir coneixements nous. Tenint diferents coneixements, pots parlar amb més seguretat de les coses.

També vull anar a estudiar a Islàndia perquè és més barat, una matrícula  allà val  uns 400 €, i en canvi aquí val uns 2000€.Hi estaré quatre anys, però si trobo feina em quedaré allà. Sé un cas d’un home que estava a Pequín i tenia un sou nefast, fins que un dia la televisió li va oferir una feina amb un gran sou. Li pagaven els bitllets d’avió per visitar Catalunya quan volgués. Crec que només cal estar al lloc adequat al moment adequat.

Per fer aquest tipus de Postgraus és essencial tenir un bon nivell d’anglès. El problema de l’anglès és que ja no és un diferencial, sinó un requisit. A segon de carrera vaig començar a fer anglès, i ara m’he tret l’Advance. El problema del periodisme és que l’idioma és la teva llengua.

Combinar l’estudi amb la feina?

Es pot combinar perfectament el treball i l’estudi.Quan estudiava a la autònoma feia de cambrer a Besalú. Cada estiu he treballat. Ara mateix no treballo però faig feines per mitjans. Aquesta feina requereix molta iniciativa, interès… No pots parar mai quiet.

Marxar per el sou?

Per ara quedar-me aquí i tenir un sou precari em sembla millor anar a descobrir món, conèixer llengües, buscar un bon sou i si no s’aconsegueix sempre hi ets a temps de tornar aquí i conformar-te amb el fons precari. Com que no tenim cap lligam no ens hauria de fer res marxar a fora. Marxant a l’estranger aprendrem una nova llengua i potser trobem una feina la qual ens paguin bé.

Fer periodisme per ser famós?

La televisió és el que menys m’agrada, perquè és bastant artificial.A mi m’agrada la premsa i la ràdio tot i que m’oferissin la televisió també ho acceptaria.

Qui és el teu ídol en el món del periodisme?

De referents tinc l’Évole de” Salvados”. He tingut l’oportunitat de conèixer a en Jordi Basté que és un home que en sap molt.

Eres un bon estudiant?

No era un estudiant ni molt bo ni molt dolent. Quan vaig  arribar a la universitat vaig suspendre els sis primers textos que vaig escriure. Després les vaig aprovar totes perquè vaig  entendre que escriure bé no és escriure amb paraules complicades i recargolades, sinó d’una manera senzilla, bàsica i entenedora. Perds completament la sensació de que saps escriure bé.

Què és més difícil el Batxillerat o la Universitat?

A la Universitat hi ha molta gent i hi ha de tot. A la universitat no et marquen, i  els problemes són teus. A l’institut estàs molt més lligats als professors. A la universitat feia 3 hores al dia i a les altres hores pots triar o no fer res o fer moltes coses.

Segon de batxillerat és la perdició, en canvi a la carrera el nivell d’estudiar no és tan alt. A la carrera hi ha pocs exàmens però quan els tens has d’estudiar molt. I comences a estudiar molt abans. L’estudi li ocupa moltes hores.

 

oriol nierga

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 11 Juny 2014 by in Banyoles, General, Institut and tagged , , .
%d bloggers like this: